Les previsions meteorològiques de l’ARA: un inusual projecte de comunicació i programació fet a mida

El sistema ha passat de ser totalment manual a utilitzar amb criteri la informació dels models de previsió

Aquest mes el diari ARA farà 10 anys, i crec que és un bon moment per explicar el seu projecte de meteorologia que he comandat des del primer dia. M’he entretingut a escriure aquesta espècie de xerrada llarguíssima perquè crec que s’han fet coses que no són habituals en mitjans i que vull posar en valor, i perquè he treballat moltes idees amb tanta llibertat com solitud, i crec que és un exercici necessari i interessant poder-ho relatar i donar-ne alguns detalls. >>> “Les previsions meteorològiques de l’ARA: un inusual projecte de comunicació i programació fet a mida”

Tot el que el ‘The New York Times’ ha dit de nosaltres

El 2019 vaig fer un tema per al diari ARA que combinava una feina purament de dades amb un treball també d’hemeroteca. A partir de diferents consultes a l’API del The New York Times vaig buscar coincidències en el titular i o el subtítol de paraules com ‘Barcelona’, ‘Catalonia’, ‘catalans’, i també noms d’altres ciutats catalanes en les seves possibles diferents versions. Vaig construir una base de dades amb tota la informació per poder fer consultes per temps o per temes que permetessin visusalitzar l’interès del diari per èpoques i i temes. >>> “Tot el que el ‘The New York Times’ ha dit de nosaltres”

La tardor no ha desaparegut però s’ha mogut en el calendari

L’estiu s’allarga i els mesos de novembre, desembre i gener tenen cada vegada més dies amb temperatures suaus

Una de les coses que molt probablement deveu haver comentat o sentit a dir aquests dies és que la tardor està desapareixent. Després d’un mes d’octubre molt suau en moltes comarques, de cop i volta ha arribat una entrada d’aire fred que ens ha portat l’ambient d’hivern. La sensació és que això és un fet habitual els últims anys, però, ¿realment la tardor està en perill d’extinció? Les dades diuen més aviat que s’està desplaçant, i que sobretot està desapareixent del mes d’octubre. >>> “La tardor no ha desaparegut però s’ha mogut en el calendari”

Els últims cinc minuts són una mina pel Madrid

Sense els últims 15 minuts de partit el Barça tindria 4 lligues més

Si sou culers aquesta escena us sonarà: surts del cine diumenge a la tarda, treus el mode avió del mòbil, i en algun dels teus grups de WhattsApp hi ha bullici. El Madrid no guanya i només falten 20 minuts. No les tens totes però entres en un bar, va que encara en traurem alguna cosa. Minut 75 i el Madrid no guanya, minut 80 i encara punxa, minut 85 i ja quasi ho tenim… però al final el gol cau, i te’n vas a casa emprenyat per un partit que no tenies previst veure. Que el Madrid sempre guanya a l’últim minut és un d’aquells mantres que tot aficionat del Barça ha recitat alguna vegada, però, què hi ha de real en aquesta percepció històrica dels culers? >>> “Els últims cinc minuts són una mina pel Madrid”

L’aficionat més tràgicament famós de Chicago viu amagat

La seva acció fa tretze anys va desfermar una polèmica que encara dura

La línia que separa l’espectador del jugador en el beisbol és terriblement fina. El camp no s’acaba amb les ratlles, i sovint els jugadors s’aboquen o entren a les grades per aconseguir una eliminació. El gol del beisbol és colpejar la pilota fins a fora del camp, i el somni de tot aficionat, recollir-la. Sense saber això no es pot entendre que una afició, i gairebé una ciutat sencera, puguin culpar un espectador d’una derrota del seu equip. Va passar l’octubre del 2003. Els Chicago Cubs eren a un pas d’arribar a la final de la lliga americana de beisbol per primer cop des d’un llunyà 1945. >>> “L’aficionat més tràgicament famós de Chicago viu amagat”

Avui és Opening Day: 5 claus i curiositats de la nova temporada de la MLB

Arizona farà servir un humidificador per reduir el nombre de ‘home runs’ al seu estadi

Deia Bill Veeck que només hi ha dues estacions: l’hivern i el beisbol. Avui s’acaba l’hivern i arrenca una nova temporada de la MLB nord-americana. Els últims participants de les World Series, Houston Astros i Los Angeles Dodgers, parteixen com a favorits en una temporada que també tindrà els Yankees, els Cubs i els Nationals entre els aspirants al títol. >>> “Avui és Opening Day: 5 claus i curiositats de la nova temporada de la MLB”

Perquè és millor apostar per la sorpresa que pel favorit

Les cases d’apostes cobren una comissió força més alta per apostar si s’opta per un favorit que si s’aposta a una sorpresa relativa

Amb una simple recerca a la xarxa es troben mil referències sobre com ho fan les cases d’apostes per guanyar diners, independentment de quins siguin els resultats dels partits. Ho fan de diverses maneres, però la més bàsica és senzilla d’entendre: et cobren una espècie de comissió cada cop que apostes, una comissió que ja està inclosa quan t’ofereixen la quota que se’t pagarà si guanyes l’aposta. >>> “Perquè és millor apostar per la sorpresa que pel favorit”

La influència dels àrbitres en el factor camp

Els àrbitres xiulen gairebé les mateixes faltes als equips locals que als visitants, però als jugadors de fora els ensenyen més targetes grogues i vermelles.

Acabàvem l’anterior post citant a un dels referents d’aquest blog, el llibre: Scorecasting: The hidden influences behind how sports are played and games are won. Un dels estudis que se citen en el llibre el van fer dos economistes espanyols, que l’any 2005 van pretendre comprovar com la pressió social influeix en les decisions humanes. Luis Garicano i Ignacio Palacios-Huerta van comptar els minuts de descompte que afegien els àrbitres a la lliga espanyola, tenint en compte el resultat del partit al minut 90. >>> “La influència dels àrbitres en el factor camp”

Jugar a casa ja no és l’avantatge que era

Anàlisi de tots els partits de les cinc grans lligues europees de futbol des del 1970 fins a l’actualitat: a la dècada dels 70 els equips de casa guanyaven gairebé el 70% dels punts, en els últims anys la dada ha arribat a baixar del 60%.

Per encetar el blog recupero un article que vaig publicar l’agost de 2015 al diari ARA. Un estudi sobre els resultats a les 5 grans lligues del futbol europeu, fet a partir d’una base de dades que vaig construir amb datasets del portal football-data.co.uk. L’he dividit en dues parts. Aquí va la primera: >>> “Jugar a casa ja no és l’avantatge que era”