La tardor no ha desaparegut però s’ha mogut en el calendari

L’estiu s’allarga i els mesos de novembre, desembre i gener tenen cada vegada més dies amb temperatures suaus

Una de les coses que molt probablement deveu haver comentat o sentit a dir aquests dies és que la tardor està desapareixent. Després d’un mes d’octubre molt suau en moltes comarques, de cop i volta ha arribat una entrada d’aire fred que ens ha portat l’ambient d’hivern. La sensació és que això és un fet habitual els últims anys, però, ¿realment la tardor està en perill d’extinció? Les dades diuen més aviat que s’està desplaçant, i que sobretot està desapareixent del mes d’octubre.

He fet un petit estudi amb dades de l’aeroport del Prat de Barcelona amb l’objectiu d’entreveure si hi ha algun senyal clar sobre el fet que els dies de tardor vagin a la baixa. L’exercici és fàcil d’entendre: he fixat una temperatura mitjana dels mesos d’octubre i novembre agafant com a referència el període 1971-2000, i estirant-la tres graus amunt i tres graus avall he creat un ventall del que podríem considerar un dia de tardor. Més o menys qualsevol dia que tingui una temperatura mitjana d’entre 12 i 18 graus al Prat entraria en aquesta categoria.

Un dia tipus podria ser un en què al migdia es freguin els 20 graus i a primera hora n’hi hagi al voltant de 10. A partir d’aquí he comptat amb algunes consultes d’SQL quants dies de setembre, octubre, novembre, desembre i gener s’han ajustat a aquest criteri des del 1951 i fins ara.

El resultat és que, si comptem globalment quants dies per any han tingut aquestes temperatures suaus entre finals d’estiu i principis d’hivern, no hi ha una tendència clara. No han augmentat ni disminuït notòriament amb els anys. De mitjana, 47 dies s’ajusten a aquest criteri per any: alguns anys en tenen molts i d’altres en tenen pocs, però no hi ha una tendència clara.

¿D’on ens ve, aleshores, aquesta percepció? On sí que hi ha canvis molt evidents, però, és en la manera com es reparteixen els dies de tardor. El canvi més clar és que el mes d’octubre està sent envaït per l’estiu. Si bé en la segona part del segle XX era normal que entre 15 i 20 dies del mes s’ajustessin al nostre criteri de dia de tardor, des de l’any 2000 la baixada és molt pronunciada.

Durant la primera dècada d’aquest segle ja van ser només 10 dies per any, i des del 2011 la mitjana ha baixat per sota dels vuit dies. Aquest 2018 és un exemple molt clar: enguany només dos dies s’han mogut en aquest ventall de temperatures suaus a l’octubre a Barcelona, 26 han sigut més càlids i els altres tres més freds. També és cada vegada menys freqüent que l’ambient de tardor s’avanci durant el setembre. En canvi, novembre, desembre i sobretot gener tenen més dies de tardor que abans. La tardor, més que desaparèixer, doncs, s’ha desplaçat, si més no a Barcelona. Tots els dies de tardor que no hi ha a l’octubre es compensen durant els tres mesos següents.

El fred desapareix de la tardor

Probablement la sensació d’absència de tardor ens ve precisament perquè l’estiu s’allarga tant que sovint s’enllaça amb la primera entrada d’aire fred, com ha passat aquest any. Això, però, no vol dir que el fred s’instal·li.

De fet, si alguna cosa està desapareixent de la tardor és el fred. Hem comptat, també, què passa amb tots els dies que no s’ajusten amb el nostre criteri de “dia de tardor” durant aquests cinc mesos, per saber quins resulten ser dies més freds i quins més càlids. Si bé durant moltes dècades els dies freds durant aquests cinc mesos han sigut molts més que els dies càlids, la tendència s’ha invertit clarament en els últims 20anys. Actualment ja és normal que hi hagi més dies càlids que freds entre l’1 de setembre i el 31 de gener. L’estiu és cada cop més llarg i la tardor s’ha mogut cap a l’hivern.

>>>

Article plublicat al diari ARA el 3 de novembre del 2018