L’aficionat més tràgicament famós de Chicago viu amagat

La seva acció fa tretze anys va desfermar una polèmica que encara dura

La línia que separa l’espectador del jugador en el beisbol és terriblement fina. El camp no s’acaba amb les ratlles, i sovint els jugadors s’aboquen o entren a les grades per aconseguir una eliminació. El gol del beisbol és colpejar la pilota fins a fora del camp, i el somni de tot aficionat, recollir-la. Sense saber això no es pot entendre que una afició, i gairebé una ciutat sencera, puguin culpar un espectador d’una derrota del seu equip. Va passar l’octubre del 2003. Els Chicago Cubs eren a un pas d’arribar a la final de la lliga americana de beisbol per primer cop des d’un llunyà 1945. Una sequera tan llarga de títols i finals havia alimentat tot tipus de supersticions i llegendes de malastrugança, la més coneguda de les quals explica que durant un dels partits d’aquelles finals del 1945 el propietari d’una taverna va ser expulsat de l’estadi perquè es va presentar al partit amb una cabra que feia molt mala olor. Mentre marxava enfurismat de l’estadi, Billy Sianis va deixar anar una frase que es va interpretar com una maledicció: “Els Cubs no guanyaran mai més!”. Els Cubs no han arribat mai més a les finals des de la maledicció de la cabra.

Però aquest cop l’equip de Chicago era a una victòria de les World Series, guanyava per 3 a 2 la sèrie contra els Marlins de Florida, i el sisè partit es jugava a casa. A la vuitena entrada els Cubs guanyaven 3 a 0, la final era a tocar. I llavors va passar: el batedor Luis Castillo va engaltar una bola alta que va a caure entre les grades i el camp. L’exterior esquerra Moisés Alou va córrer per agafar-la i eliminar així el batedor, però diversos espectadors també s’hi van acostar: qui no vol una pilota del gran dia de record? La majoria d’aspirants es van fer mig enrere quan van veure que el jugador podia arribar a agafar-la, però un d’ells la va tocar i va evitar que Moisés Alou pogués eliminar el batedor. Alou es va enfadar molt, va gesticular enfurismat i va assenyalar el culpable, i la seva reacció va contagiar el públic. Els Cubs anaven guanyant, però l’eufòria de feia un minut ara era mala maror. Els nervis es van disparar. Mig minut després el següent llançament dels Cubs va desviat i fa que els Marlins avancin. Un minut després el públic corejava “imbècil, imbècil”. Un minut i mig després, la Fox ja tenia un primer pla: ulleres, auriculars posats, jersei blau, coll verd, cara d’espant i una gorra dels Cubs. I a partir d’aquí, el desastre: en menys d’un quart d’hora els Marlins van anotar, anotar i anotar, els Cubs van fallar jugades fàcils i van permetre fins a vuit carreres. El partit estava perdut.

La jugada absurda es va convertir tan clarament en el punt de partida de l’esfondrament de l’equip que la relació entre una cosa i l’altra semblava inevitable. La tensió va créixer al voltant de l’espectador, algú se li va acostar i li va llençar un got de cervesa. Repeticions, primers plans, més repeticions, més primers plans. La massa enfurismada va arribar a un nivell de linxament que els cossos de seguretat van ajudar l’espectador a abandonar l’estadi com va poder. L’endemà al matí els mitjans locals ja tenien un nom i una casa per fer-hi guàrdia: es deia Steve Bartman i tenia una feina d’oficina qualsevol. Al vespre, els Marlins van guanyar el setè partit. La maledicció de la cabra s’havia transformat en un jove amb ulleres i auriculars.

Photo by Matt Alaniz on Unsplash

Durant dies, a la ciutat de Chicago no es va parlar de res més. De fet, Steve Bartman va rebre amenaces de mort i el llavors governador d’Illinois, Rod Blagojevich, va arribar a suggerir-li entrar en un programa de testimonis protegits. Bartman era un blanc fàcil, i Chicago s’hi va acarnissar. Les ulleres, la gorra i els auriculars es van convertir en la disfressa estrella d’aquell Halloween.

On s’amaga Bartman?

Steve Bartman va demanar ajuda a un amic de la família, un tal Frank Murtha, que des de llavors li ha fet d’advocat, portaveu i protector. Durant tot aquest temps l’ha allunyat dels llops, i ho deu haver fet bé, perquè tretze anys després de l’incident ningú sap on para Steve Bartman ni quina cara fa avui dia. És una llegenda, és un fantasma. Se sap per veu de Murtha que a Bartman li han ofert tot tipus d’entrevistes i fins i tot protagonitzar l’anunci estrella de la Super Bowl, unes xifres molt elevades de diners que sempre ha rebutjat. Murtha assegura que el nivell de peticions no ha baixat amb els anys, i que es dispara cada cop que els Cubs tornen acostar-se al play-off. Bartman sempre diu que no.

La pilota

Un dels detalls més irònics de la història és que, tot i tocar-la, Bartman no es va quedar la pilota. Se la va quedar un advocat que seia dues cadires més enllà i que uns mesos després la vendre per més de 110.000 dòlars en una subhasta. El comprador va resultar ser Grant DePorter, el propietari d’un restaurant de Chicago que la va adquirir amb la finalitat de destruir-la.

La temporada regular 2016 s’està acabant i enguany els Cubs excel·leixen. Fins ara han guanyat més partits que ningú amb una rotació de llançadors liderada per Jake Arrieta i Jon Lester, i amb batejadors de la talla d’Anthony Rizzo i Kris Bryant. S’acosta una nova oportunitat per guanyar el primer títol des del 1908, trencar el malefici i, de passada, deixar en pau d’una vegada Steve Bartman.


Aquest article va ser publicat al diari Ara el 4 de setembre del 2016

Avui és Opening Day: 5 claus i curiositats de la nova temporada de la MLB

Arizona farà servir un humidificador per reduir el nombre de ‘home runs’ al seu estadi

Deia Bill Veeck que només hi ha dues estacions: l’hivern i el beisbol. Avui s’acaba l’hivern i arrenca una nova temporada de la MLB nord-americana. Els últims participants de les World Series, Houston Astros i Los Angeles Dodgers, parteixen com a favorits en una temporada que també tindrà els Yankees, els Cubs i els Nationals entre els aspirants al títol. Per primer cop des del 1968 tots els equips jugaran el primer partit de la temporada el mateix dia; avui és Opening Day i tots els millors llançadors seran sobre el camp. Arrencaran així sis mesos en els quals cada equip disputarà 162 partits, un calendari frenètic en què hi ha partits gairebé cada dia, i un equip pot arribar a jugar dos partits en una sola jornada. Us destaco cinc claus i curiositats d’aquesta temporada 2018.

Embed from Getty Images

Shohei Ohtani

Sens dubte el nom de l’hivern. La jove promesa nipona ha aterrat a la lliga nord-americana sota una gran expectació i amb tots i cadascun dels equips intentant aconseguir els seus serveis. El tret més especial d’Ohtani és que podria ser un jugador que destaqui al mateix temps llançant i batejant, des de Babe Ruth no es recorda un jugador que hagi estat capaç de fer-ho. Les seves estadístiques a la lliga japonesa fan pensar que està destinat a ser un jugador que canviï les aspiracions del seu nou equip, els Angels, però la pretemporada ja li ha demostrat que el camí no serà fàcil: en un dels seus dos partits de spring training com a llançador va permetre 7 carreres en poc més d’una entrada, i al bat les coses tampoc li han anat bé. Està previst que Ohtani debuti com a llançador diumenge, però podria ser batedor ja avui.

Els humidificadors anti home runs

Els beisbol és ple d’excentricitats, és l’esport més carregat de tradicions i al mateix temps el més avançat en anàlisi estadística. Ja fa diversos anys que alguns analistes van posar de relleu que en dos estadis de la MLB, el Coors Field de Denver i el Chase Field de Phoenix, s’hi produïen de manera continuada més home runs que a la resta de camps. La resposta es trobava en la densitat de l’aire. Denver és una ciutat assentada a més de 1.500 metres d’altitud; a més altura l’atmosfera és menys densa i oposa menys resistència a la pilota, fet que provoca que surti amb més facilitat del camp quan és colpejada amb força. Un efecte similar es produeix quan la humitat és molt baixa, com és el cas de Phoenix. Fa més de deu anys un empleat dels Rockies de Colorado, Tony Conwell, va tenir una idea: ¿podria mitigar-se l’efecte de l’altitud fent que les pilotes tinguessin una humitat controlada? Després de moltes proves el Coors Field va ser el primer estadi de la lliga a tenir un humidificador a les seves instal·lacions, i Tony Conwell va aconseguir que el nombre de carreres per partit a Denver passés de 13,4 a 10,6. Ara els Arizona Diamondbacks han seguit el camí dels Rockies, i aquest any per primer cop utilitzaran un humidificador per mantenir les pilotes a una humitat adequada.

Embed from Getty Images

Els Bronx Bombers, més poderosos que mai

Un dels fitxatges sonats d’aquest hivern ha estat el de Giancarlo Stanton per als Yankees. L’equip de Nova York ha incorporat així el jugador de la Lliga Nacional que va fer més home runs la temporada passada, 59. El jugador que en va fer més a Lliga Americana ja el tenien: el rookie Aaron Judge va enviar 52 pilotes fora del camp el 2017. Si a aquests dos s’hi suma l’aportació de Gary Sanchez, el resultat és que només tres jugadors que ara són dels Yankees van aconseguir més home runs el 2017 (144) que tots els San Francisco Giants junts (128). Els Bronx Bombers tenen més poder que mai i són tan sols el setè equip amb més massa salarial de la lliga. L’any que ve estrelles com Bryce Harper o Manny Machado quedaran lliures i podrien sumar-se a l’elenc de batedors dels Yankees. S’està gestant una dinastia al Bronx.

Professionals als 44

Quan Shohei Ohtani va néixer el 1994, un altre jugador japonès, Ichiro Suzuki, començava a brillar als Estats Units. Avui Ichiro Suzuki és una llegenda i als 44 anys continua actiu després de firmar un contracte amb els Seattle Mariners, l’equip on ja va brillar anys enrere. Més de 3.000 hits i deu temporades consecutives amb 200 hits o més, són alguns dels mèrits d’un jugador obsessionat amb el beisbol i a mantenir-se en actiu. Suzuki, però, no serà el jugador més veterà de la lliga; el llançador Bartolo Colón, nou mesos més gran que ell, també ha aconseguit firmar per als Rangers aquest 2018 i aspira a tenir alguna titularitat amb l’equip de Texas.

Darvish i Arrieta

Els Cubs tenen tots els números per tornar a ser als play-off aquesta temporada. Han perdut un dels seus llançadors estrella, Jake Arrieta, però ho han compensat amb Yu Darvish. El japonès va tenir una nefasta actuació en les World Series de l’any passat, però segons el portal d’anàlisi Baseball Prospectus va ser el 9è llançador amb millor rendiment de la temporada passada, amb un deserved run average (DRA) de només 3,08, és a dir, s’estima que va concedir només 3,08 carreres per cada 9 entrades que va jugar. Jake Arrieta ha firmat per als Phillies, i podria ser la pedra angular d’un equip que aspira a deixar d’estar en reconstrucció en breu.