Jugar a casa ja no és l’avantatge que era

Anàlisi de tots els partits de les cinc grans lligues europees de futbol des del 1970 fins a l’actualitat: a la dècada dels 70 els equips de casa guanyaven gairebé el 70% dels punts, en els últims anys la dada ha arribat a baixar del 60%.

Per encetar el blog recupero un article que vaig publicar l’agost de 2015 al diari ARA. Un estudi sobre els resultats a les 5 grans lligues del futbol europeu, fet a partir d’una base de dades que vaig construir amb datasets del portal football-data.co.uk. L’he dividit en dues parts. Aquí va la primera:

Tothom sap que jugar a casa és començar el partit amb avantatge, però ¿fins a quin punt afavoreix a un equip el fet de jugar un partit al seu estadi? Per poder valorar la importància del factor camp he analitzat els resultats de tots els partits de les cinc grans lligues europees de futbol des del 1970 fins a l’actualitat, i la resposta global és que en tots aquests anys els equips de casa han guanyat un 64,5% dels punts i els de fora un 35,5%. És a dir, els equips de casa han aconseguit durant aquests anys gairebé 2 de cada 3 punts que s’han sumat. Entre un país i un altre hi ha diferències que mai passen dels 5 punts percentuals, a França és on els equips retenen més punts a casa (67%) i, per contra, a Anglaterra és on en guanyen menys (62%). Una primera pregunta que queda en l’aire és si el fet que en els camps anglesos l’afició visitant ocupi habitualment una part significativa de l’estadi pot tenir a veure amb aquesta diferència.

1_mb_futbol_faltes_ok_cat_2

Si trossegem les dades per temporades ens trobem amb un fet que sospitàvem: l’avantatge de camp avui ja no és el que era durant dècades anteriors, i és destacable el fet que no ha parat de baixar durant les últimes temporades. Globalment a finals dels anys 70 els equips retenien gairebé un 70% dels punts a casa, mentre en les últimes temporades aquesta dada ha arribat a baixar fins i tot per sota del 60%. Una altra de les coses que salta a la vista observant el gràfic que acompanya aquesta peça és que amb el pas dels anys les línies dels diferents països cada cop estan més juntes, és a dir, durant les últimes temporades les diferències entre lligues s’han escurçat.

No en tenim cap prova només amb aquestes dades, però probablement la majoria dels lectors d’aquest article compartireu la hipòtesi que la progressiva pacificació dels estadis durant tots aquests anys sembla que ha sigut un factor clau per explicar aquesta tendència sostinguda. És fàcil pensar que com més baix és el nivell de violència que es respira en un estadi, més tranquils actuen els jugadors visitants i menys pressionats xiulen els arbitres, i que tot plegat equilibra la balança entre els equips. Partint d’aquesta base és interessant fixar en el gràfic la final de la Copa d’Europa del 1985 entre el Liverpool i el Juventus, disputada a l’estadi de Heysel, a Brussel·les. Els enfrontaments entre aficionats van provocar que abans de començar el partit 39 seguidors (la majoria italians) morissin i al voltant de 600 quedessin ferits. Per la transcendència del partit és segurament la tragèdia més important viscuda en un estadi de futbol europeu per enfrontaments entre aficionats. Curiosament en els anys posteriors al desastre de Heysel és en el futbol anglès on més deixen de guanyar els equips de casa, però en general la tendència a la baixa s’accentua arreu al llarg de la dècada següent.

illustration_idoia_vallverdu_gran
Il·lustració: Idoia Vallverdú

Hi ha un últim aspecte que crida l’atenció en el gràfic: el país i el període en què guanyar fora de casa es fa més complicat és Espanya durant la Transició. La cresta que es dibuixa al voltant de l’any de la mort del general Franco és molt clara, i obliga a plantejar-se si un període socialment convuls i inestable com aquell va poder influir també indirectament en el fet que les victòries locals fossin més fàcils.

Fins ara hem parlat de violència, però si ens preguntessin per què als equips els és més fàcil guanyar a casa, probablement la majoria respondríem que ha de ser una barreja de l’efecte del públic sobre els jugadors i els àrbitres, les diferències de mides o de la gespa que pugui haver-hi entre un camp i un altre, o fins i tot potser hi afegiríem el clima. Fa 4 anys el periodista Jon Wertheim i l’economista Tobias Moskowitz es van proposar precisament aclarir els motius del factor camp en el seu llibre anomenat Scorecasting: The hidden influences behind how sports are played and games are won. A partir de l’anàlisi estadística de diferents grups de dades en diversos esports van arribar a la conclusió que la responsabilitat del factor camp recau bàsicament en els àrbitres. Segons ells, ni clima, ni viatges, ni camps afecten en els resultats, i fins i tot l’efecte del públic sobre l’equip rival és escàs. D’això en parlarem en la pròxima entrada.

1_mb_futbol_faltes_ok_cat_1

NOTA: Un dels comentaris quan vaig publicar aquest article al diari suggeria que la baixada del factor camp en el futbol espanyol podia tenir a veure amb el creixent domini de Barça i Madrid respecte els altres equips. Era fàcil comprovar aquest aspecte, filtrant tots els partits de Barça i Madrid es podria obtenir una lliga sense partits dels dos equips grans. El resultat és una gràfica molt similar a l’anterior, sense Barça i Madrid també s’hauria produït un clar descens en el factor camp. Un altre comentari preguntava si s’havia tingut en compte el canvi de 2 a 3 punts per victòria, efectivament es va tenir en compte el canvi i també que es va produir en anys diferents segons la lliga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *