Acabàvem l’anterior post citant a un dels referents d’aquest blog, el llibre: Scorecasting: The hidden influences behind how sports are played and games are won. Un dels estudis que se citen en el llibre el van fer dos economistes espanyols, que l’any 2005 van pretendre comprovar com la pressió social influeix en les decisions humanes. Luis Garicano i Ignacio Palacios-Huerta van comptar els minuts de descompte que afegien els àrbitres a la lliga espanyola, tenint en compte el resultat del partit al minut 90.
En la majoria de casos els col·legiats afegien al voltant de tres minuts de mitjana, però quan la diferència era de només un gol es produïa una variació clara: si guanyava l’equip de casa la mitjana baixava fins al voltant de dos minuts i, per contra, si era l’equip de fora qui tenia l’avantatge d’un gol, la mitjana de minuts de descompte pujava fins a quatre.
Per descobrir alguna cosa més sobre això he analitzat quantes faltes per partit s’han xiulat als equips de casa i als de fora durant els últims deu anys, i també quantes targetes grogues i vermelles se’ls han ensenyat.
El resultat és que en el global de les cinc lligues es xiulen un 2,6% més de faltes als equips de fora que als de casa, però en alguns països fins i tot són més sancionats els equips locals. La diferència, però, es dispara com més greu és la sanció: els equips de fora veuen gairebé un 20% més de targetes grogues que els de casa i fins a un 46% més de targetes vermelles. És cert que mentre que els àrbitres xiulen més de 10.000 faltes per temporada, només ensenyen unes 100 targetes vermelles, cosa que facilita que en aquest aspecte les diferències percentuals siguin més altes, però veient les dades no sembla cap disbarat pensar que els àrbitres afavoreixen més els equips de casa com més difícil és la decisió que han de prendre.
Menys faltes, mateixes targetes
De les dades estadístiques d’aquestes deu temporades se’n poden extreure altres fets curiosos: el nombre de faltes xiulades ha baixat de manera evident en totes les lligues, i concretament a la lliga espanyola s’ha passat de gairebé 15.000 la temporada 2005-2006 a menys d’11.000 per temporada durant els últims tres anys. Globalment en les cinc grans lligues en deu anys els àrbitres han passat de xiular unes 35 faltes per partit a xiular-ne al voltant de 28. L’evolució és molt similar en quatre de les cinc competicions, però en el futbol anglès el comportament és força diferent, i les dades confirmen clarament un dels tòpics més clàssics del futbol europeu: al futbol anglès és clarament on els àrbitres deixen jugar més. També en aquest aspecte es tendeix, però, a una homogeneïtzació, ja que fa deu anys a Anglaterra es xiulaven unes 13 faltes menys per partit que a les altres lligues, i en les dues últimes temporades la diferència s’ha situat al voltant de 7.
Aquesta clara i continuada baixada en el nombre de faltes per partit no ha anat acompanyada d’un descens en el nombre de targetes grogues: en general, se n’ensenyen al voltant de 4 per partit, una xifra que gairebé no ha variat durant els últims 10 anys. A la Lliga és on se n’ensenyen més (5,2 per partit) i a Anglaterra on menys (3,2). Sí que s’observa una lleugera baixada en el nombre d’expulsats, però la tendència no és ni de bon tros tan remarcable com en el nombre de faltes. De mitjana en les cinc competicions s’ensenyen 0,25 targetes vermelles per partit, és a dir, cada 4 partits hi ha un expulsat. També en aquest aspecte Espanya lidera el targetòmetre, ja que mentre que aquí els àrbitres expulsen de mitjana un jugador cada 263 minuts a Anglaterra un jugador abandona el camp cada 518.