MLB 2024: els partits més emocionants segons l’índex BWRI

Han arribat els dies sense partits de la MLB en directe. La temporada gairebé s’ha acabat i és hora d’analitzar els partits més emocionants del 2024 d’acord amb les puntuacions de BWRI.

Entrant el 2024 vaig migrar el projecte BWRI de R i Retrosheet a Python i Savant. Això em permet obtenir les puntuacions gairebé en directe.

El partit més emocionant de la temporada segons BWRI és el dels Padres contra els Pirates del 7 d’agost. Si mireu el marcador potser no sembla tan emocionant, tot i que és el partit amb la màxima probabilitat de victòria agregada (WPA). De la setena a la novena entrada només una carrera que empata el joc a la part alta de la novena. San Diego anota tres carreres a la part alta de la desena i la remuntada de Pittsburgh a la part baixa de la 10a es queda curta per només una carrera.

Però de vegades l’índex BWRI no s’alimenta de les carreres, sinó del trànsit a les bases: a la part alta de la vuitena, Pittsburgh va omplir 1a i 3a sense ‘outs’, però no va poder anotar cap carrera. Part baixa de la 8a, primera i segona bases plenes amb només un ‘out’, però no hi ha anotacions. A la part baixa de la 9a la situació arriba a ser de bases plenes i un ‘out’, però Pittsburgh no va poder anotar. I finalment, a la part baixa de la desena entrada, amb les bases plenes, un ‘wild pitch’ dóna a Pittsburgh una carrera, i en aquest punt, els Pirates tenen un 75% de probabilitat de guanyar.

De manera que el partit va ser realment emocionant i molt gaudible, malgrat que la majoria d’aquestes posicions d’anotació no acabessin convertint-se en carreres. El gràfic parla per si mateix. Fixeu-vos en aquests pics, l’àrea grisa és la probabilitat total de victòria agregada. Una puntuació de 87,2, l’onzena més alta en general des del 2016.

La segona puntuació més alta de la temporada és el ‘no-hitter’ del Blake Snell. Com sempre esmento, BWRI presta atenció a les situacions de partits sense hits i classifica alt aquestes situacions, tot i que generalment no tenen emoció en el resultat. El partit té aquesta qualificació alta també perquè hi va haver 25 ‘strike outs’ en total, 11 de Snell, però també 14 de l’equip de llançadors dels Reds. Això va afegir puntuació extra. Una puntuació de 85,8.

La tercera puntuació més alta és un partit de rivalitat clàssica: el Red Sox-Yankees del 26 de juliol. Després d’un parell de ‘homeruns’ durant la part alta de la setena, els Yankees van agafar la davantera, 7-4, obrint forat en un partit que ja havia tingut carreres disperses i alts i baixos al marcador fins aleshores. Els Red Sox van anotar dues vegades a la setena i tres a la vuitena per remuntar i emportar-se el partit. És interessant esmentar que el joc ni tan sols està classificat entre els 10 amb la quantitat més gran de WPA de la temporada, però es beneficia bàsicament de la quantitat més gran de punts de rivalitat que un partit pot tenir, i també rep un impuls addicional gràcies a una jugada defensiva de 4 estrelles.

Aquí teniu la jugada defensiva de 4 estrelles del partit, catalogada amb una probabilitat de captura del 50% segons Statcast. Mereix les 4 estrelles? No ho sé, però després de parar atenció a algunes d’aquestes jugades de 4 i 5 estrelles, algunes no són del tot espectaculars. Potser l’any que ve hagi de canviar el pes d’aquest factor al marcador final, potser suavitzar-lo amb una mitjana de totes les jugades defensives del partit seria millor.

Postemporada

I què, la postseason? Doncs com es podia preveure, el partit més emocionant de la postemporada va tenir els Mets involucrats, però no en una victòria! Va resultar ser el segon partit de la Sèrie Divisional contra els Phillies. Tota una muntanya russa.

Els Mets van estar al davant durant la major part del joc, però els ‘homers’ consecutius de Castellanos i Harper a la sisena van empatar el partit. Nimmo va anotar al setè inning i Philly en va anotar tres al vuitè. El partit semblava estar acabat en aquell moment, però Vientos va connectar un ‘home run’ a la novena entrada, cosa que va fer pensar en una altra victòria impossible dels Mets. Finalment, Philly va poder culminar un ‘walkoff’ a la part baixa de la novena. Un partit fantàstic, especialment perquè els Mets es van emportar els dos següents de la sèrie ;).

Una altra cosa interessant sobre la postemporada és que el segon partit més interessant, segons BWRI, és el quart de l’ALDS entre Guardians i Yankees. Es podria pensar fàcilment que el tercer va ser millor, i la veritat és que obté una mica més de WPA que el quart, però al BWRI li agrada com els llançadors van ser més dominants en el quart partit amb 24 K’s en total.

El partit de ‘postseason’ més emocionant des del 2016 segueix sent el Game 4 de les Sèries Mundials del 2020. Recordeu aquell final boig? Arozarena llisca lentament al plat després d’una última jugada absurda, part baixa de la novena, dos outs. Això va passar després d’una seqüència d’entrades finals d’anada i tornada en el marcador. Mireu el gràfic:

I un últim apunt per acabar: cal tenir en compte que les puntuacions del BWRI van de 0 a 100, però no són una puntuació percentil. Quan vaig acabar els càlculs, em vaig adonar que la distribució era molt asimètrica, ja que la majoria dels jocs tenien puntuacions entre 20 i 40, i molt pocs superaven els 80. Així que vaig decidir aplicar una potència de 0.5 a la sèrie que fa que la distribució estigui més centrada i augmenta les puntuacions dels partits més emocionants.

Així i tot, en 9 temporades només 4 partits han aconseguit una puntuació superior a 90. Tingueu en compte que les puntuacions superiors a 70 són poc freqüents, i fins i tot si veieu una puntuació superior a 60, és possible que estigueu davant d’un partit força interessant, potser el més emocionant d’una setmana de beisbol convencional.

Res més. Podeu consultar totes les puntuacions a rewatchbaseballindex.com. Bona ‘offseason’!

Els millors partits de beisbol del 2022 segons el BWRI

L’actualització del 2022 del Baseball Worth Rewatch Index ja està llesta. Utilitzant les dades jugada per jugada de Retrosheet, l’algorisme classifica els partits més emocionants de la temporada segons paràmetres com ara el resultat inesperat, quantitat total de probabilitat de guanyar afegida, qualitat del pitching o rivalitat. Donem una ullada a la part alta de la llista d’aquest any. >>> “Els millors partits de beisbol del 2022 segons el BWRI”

BWRI: un índex per a remirar bons partits de beisbol mentre no comença la temporada

Resum

Les ganes de veure beisbol durant la ‘offseason’ de la MLB m’han portat a crear un índex que ajuda a escollir quin partit mirar sense saber res més que els equips i el dia. Utilitzant R, vaig desenvolupar un algorisme que es fixa en els canvis en la probabilitat de guanyar jugada a jugada, per poder descobrir els partits més interessants. El 2024 vaig migrar el sistema de R a Python, i també vaig canviar de font de dades, de Retrosheet a Savant.

El codi també té en compte el bon ‘pitching’, les situacions de ‘no-hitter’, la rivalitat i les bones jugades defensives a l’outfield, per obtenir una combinació de diferents tipus de partits interessants. BWRI és una classificació normalitzada de 0 a 100, de manera que 100 és el partit més emocionant detectat per l’algoritme i 0 el pitjor, però no es tracta d’un índex de percentils.

El web inclou les temporades de 2016 en endavant. Pots consultar els BWRIs en mode de llista si vols, però el meu suggeriment és utilitzar el mode aleatori, filtrant per a partits amb una puntuació > 0.60, el que ve a ser una selecció similar a escollir el millor partit de cada setmana. BWRI no té en compte el context de la temporada, però pots filtrar que es mostrin només els partits de la postemporada.

El partit més interessant dels playoffs des del 2016 fins al 2024 segons el BWRI

A fons

Les offseasons són massa llargues. No m’agrada gaire seguir el mercat de ‘trades’ i l’agència lliure, així que en general passo els dies mirant partits de la temporada passada, amb ganes de descobrir ‘relievers’ o simplement divertint-me amb partits emocionants. No és ni la meitat de divertit si es coneix per endavant el resultat del partit, però això no és difícil, ja que hi ha més de 2,400 partits en una temporada regular normal de la MLB. A vegades veig partits aleatoris, però després vaig trobar baseballrewatch.com, i això em va salvar durant el confinament de la Covid. Desafortunadament, el lloc web fa temps que no s’actualitza.

Va ser llavors quan vaig pensar si seria possible fer un índex per avaluar si val la pena veure un partit passat, simplement usant les estadístiques play by play del partit. Utilitzant les dades de Retrosheet i els coneixements de Albert, Marchi i Baumer, vaig poder preparar fàcilment l’eina bàsica per calcular l’índex: la probabilitat de guanyar afegida (WPA) jugada a jugada, és a dir, com la probabilitat de guanyar un partit canvia després de cada jugada. Avui en dia el càlcul probabilístic el trec directament de les dades de Statcast, no el cuino.

El WPA és l’eina principal feta servir per crear el que he anomenat Baseball Worth Rewatch Index (BWRI), tot i que hi ha altres coses que he tingut en compte.

WPA Total

El primer que vaig pensar va ser: si sumo els valors canvis de probabilitat absoluts de cada jugada en un partit, les xifres més altes han d’assenyalar partits emocionants. Partits que van passar de les mans d’un equip a les d’un altre diverses vegades. Drama, situacions de ‘leverage’ i entreteniment, especialment en les últimes entrades, quan un canvi en el marcador genera un valor més alt de WPA. Així doncs, el primer factor de BWRI és el WPA Total.

Pitching

No tot són carreres i acció, els partits amb bon ‘pitching’ són realment divertits, el BWRI l’avalua de dues formes senzilles. En primer lloc, quants Ks per entrada hi ha en un joc i com d’a prop està un partit de ser un no-hitter. Des dels partits que arriben a la setena sense hits fins als no-hitters, tots obtenen punts extra. S

Bones jugades defensives

Mitjançant els càlculs de ‘catch probability’ de Statcast afegeixo punts a un partit si en aquest hi han hagut jugades defensives de 4, 5 o 6 estrelles.

Rivalitat

Finalment, afegeixo alguns punts extra per a partits amb rivalitat, per a aquest propòsit utilitzo dades de knowrivalry.com.

Altres característiques

Una cosa amb la qual em vaig trobar és que els partits amb extrainnings acumulaven fàcilment més valor i ocupaven gairebé sempre els primers llocs de la llista. Per compensar això multiplico per 0.95 els partits amb 10 innings, per 0.9 els d’11 i per 0.85 els de 12 en amunt.

Per últim, una altra cosa que vaig veure és que la distribució dels resultats era molt asimètrica. La majoria de partits quedaven a la franja d’entre 20 i 40 punts, i molt pocs superaven els 80. Per compensar una mica això vaig aplicar una potència de 0.5 a la sèrie, cosa que normalitza la distribució i acosta una mica més a 100 la nota dels partits més interessants.

www.rewatchbaseballindex.com

Les previsions meteorològiques de l’ARA: un inusual projecte de comunicació i programació fet a mida

El sistema ha passat de ser totalment manual a utilitzar amb criteri la informació dels models de previsió

Aquest mes el diari ARA farà 10 anys, i crec que és un bon moment per explicar el seu projecte de meteorologia que he comandat des del primer dia. M’he entretingut a escriure aquesta espècie de xerrada llarguíssima perquè crec que s’han fet coses que no són habituals en mitjans i que vull posar en valor, i perquè he treballat moltes idees amb tanta llibertat com solitud, i crec que és un exercici necessari i interessant poder-ho relatar i donar-ne alguns detalls. >>> “Les previsions meteorològiques de l’ARA: un inusual projecte de comunicació i programació fet a mida”

Tot el que el ‘The New York Times’ ha dit de nosaltres

El 2019 vaig fer un tema per al diari ARA que combinava una feina purament de dades amb un treball també d’hemeroteca. A partir de diferents consultes a l’API del The New York Times vaig buscar coincidències en el titular i o el subtítol de paraules com ‘Barcelona’, ‘Catalonia’, ‘catalans’, i també noms d’altres ciutats catalanes en les seves possibles diferents versions. Vaig construir una base de dades amb tota la informació per poder fer consultes per temps o per temes que permetessin visusalitzar l’interès del diari per èpoques i i temes. >>> “Tot el que el ‘The New York Times’ ha dit de nosaltres”

La tardor no ha desaparegut però s’ha mogut en el calendari

L’estiu s’allarga i els mesos de novembre, desembre i gener tenen cada vegada més dies amb temperatures suaus

Una de les coses que molt probablement deveu haver comentat o sentit a dir aquests dies és que la tardor està desapareixent. Després d’un mes d’octubre molt suau en moltes comarques, de cop i volta ha arribat una entrada d’aire fred que ens ha portat l’ambient d’hivern. La sensació és que això és un fet habitual els últims anys, però, ¿realment la tardor està en perill d’extinció? Les dades diuen més aviat que s’està desplaçant, i que sobretot està desapareixent del mes d’octubre. >>> “La tardor no ha desaparegut però s’ha mogut en el calendari”

Els últims cinc minuts són una mina pel Madrid

Sense els últims 15 minuts de partit el Barça tindria 4 lligues més

Si sou culers aquesta escena us sonarà: surts del cine diumenge a la tarda, treus el mode avió del mòbil, i en algun dels teus grups de WhattsApp hi ha bullici. El Madrid no guanya i només falten 20 minuts. No les tens totes però entres en un bar, va que encara en traurem alguna cosa. Minut 75 i el Madrid no guanya, minut 80 i encara punxa, minut 85 i ja quasi ho tenim… però al final el gol cau, i te’n vas a casa emprenyat per un partit que no tenies previst veure. Que el Madrid sempre guanya a l’últim minut és un d’aquells mantres que tot aficionat del Barça ha recitat alguna vegada, però, què hi ha de real en aquesta percepció històrica dels culers? >>> “Els últims cinc minuts són una mina pel Madrid”

L’aficionat més tràgicament famós de Chicago viu amagat

La seva acció fa tretze anys va desfermar una polèmica que encara dura

La línia que separa l’espectador del jugador en el beisbol és terriblement fina. El camp no s’acaba amb les ratlles, i sovint els jugadors s’aboquen o entren a les grades per aconseguir una eliminació. El gol del beisbol és colpejar la pilota fins a fora del camp, i el somni de tot aficionat, recollir-la. Sense saber això no es pot entendre que una afició, i gairebé una ciutat sencera, puguin culpar un espectador d’una derrota del seu equip. Va passar l’octubre del 2003. Els Chicago Cubs eren a un pas d’arribar a la final de la lliga americana de beisbol per primer cop des d’un llunyà 1945. >>> “L’aficionat més tràgicament famós de Chicago viu amagat”

Avui és Opening Day: 5 claus i curiositats de la nova temporada de la MLB

Arizona farà servir un humidificador per reduir el nombre de ‘home runs’ al seu estadi

Deia Bill Veeck que només hi ha dues estacions: l’hivern i el beisbol. Avui s’acaba l’hivern i arrenca una nova temporada de la MLB nord-americana. Els últims participants de les World Series, Houston Astros i Los Angeles Dodgers, parteixen com a favorits en una temporada que també tindrà els Yankees, els Cubs i els Nationals entre els aspirants al títol. >>> “Avui és Opening Day: 5 claus i curiositats de la nova temporada de la MLB”

Perquè és millor apostar per la sorpresa que pel favorit

Les cases d’apostes cobren una comissió força més alta per apostar si s’opta per un favorit que si s’aposta a una sorpresa relativa

Amb una simple recerca a la xarxa es troben mil referències sobre com ho fan les cases d’apostes per guanyar diners, independentment de quins siguin els resultats dels partits. Ho fan de diverses maneres, però la més bàsica és senzilla d’entendre: et cobren una espècie de comissió cada cop que apostes, una comissió que ja està inclosa quan t’ofereixen la quota que se’t pagarà si guanyes l’aposta. >>> “Perquè és millor apostar per la sorpresa que pel favorit”