Han arribat els dies sense partits de la MLB en directe. La temporada gairebé s’ha acabat i és hora d’analitzar els partits més emocionants del 2024 d’acord amb les puntuacions de BWRI.
Entrant el 2024 vaig migrar el projecte BWRI de R i Retrosheet a Python i Savant. Això em permet obtenir les puntuacions gairebé en directe.
El partit més emocionant de la temporada segons BWRI és el dels Padres contra els Pirates del 7 d’agost. Si mireu el marcador potser no sembla tan emocionant, tot i que és el partit amb la màxima probabilitat de victòria agregada (WPA). De la setena a la novena entrada només una carrera que empata el joc a la part alta de la novena. San Diego anota tres carreres a la part alta de la desena i la remuntada de Pittsburgh a la part baixa de la 10a es queda curta per només una carrera.
Però de vegades l’índex BWRI no s’alimenta de les carreres, sinó del trànsit a les bases: a la part alta de la vuitena, Pittsburgh va omplir 1a i 3a sense ‘outs’, però no va poder anotar cap carrera. Part baixa de la 8a, primera i segona bases plenes amb només un ‘out’, però no hi ha anotacions. A la part baixa de la 9a la situació arriba a ser de bases plenes i un ‘out’, però Pittsburgh no va poder anotar. I finalment, a la part baixa de la desena entrada, amb les bases plenes, un ‘wild pitch’ dóna a Pittsburgh una carrera, i en aquest punt, els Pirates tenen un 75% de probabilitat de guanyar.
De manera que el partit va ser realment emocionant i molt gaudible, malgrat que la majoria d’aquestes posicions d’anotació no acabessin convertint-se en carreres. El gràfic parla per si mateix. Fixeu-vos en aquests pics, l’àrea grisa és la probabilitat total de victòria agregada. Una puntuació de 87,2, l’onzena més alta en general des del 2016.
La segona puntuació més alta de la temporada és el ‘no-hitter’ del Blake Snell. Com sempre esmento, BWRI presta atenció a les situacions de partits sense hits i classifica alt aquestes situacions, tot i que generalment no tenen emoció en el resultat. El partit té aquesta qualificació alta també perquè hi va haver 25 ‘strike outs’ en total, 11 de Snell, però també 14 de l’equip de llançadors dels Reds. Això va afegir puntuació extra. Una puntuació de 85,8.
La tercera puntuació més alta és un partit de rivalitat clàssica: el Red Sox-Yankees del 26 de juliol. Després d’un parell de ‘homeruns’ durant la part alta de la setena, els Yankees van agafar la davantera, 7-4, obrint forat en un partit que ja havia tingut carreres disperses i alts i baixos al marcador fins aleshores. Els Red Sox van anotar dues vegades a la setena i tres a la vuitena per remuntar i emportar-se el partit. És interessant esmentar que el joc ni tan sols està classificat entre els 10 amb la quantitat més gran de WPA de la temporada, però es beneficia bàsicament de la quantitat més gran de punts de rivalitat que un partit pot tenir, i també rep un impuls addicional gràcies a una jugada defensiva de 4 estrelles.
Aquí teniu la jugada defensiva de 4 estrelles del partit, catalogada amb una probabilitat de captura del 50% segons Statcast. Mereix les 4 estrelles? No ho sé, però després de parar atenció a algunes d’aquestes jugades de 4 i 5 estrelles, algunes no són del tot espectaculars. Potser l’any que ve hagi de canviar el pes d’aquest factor al marcador final, potser suavitzar-lo amb una mitjana de totes les jugades defensives del partit seria millor.
Postemporada
I què, la postseason? Doncs com es podia preveure, el partit més emocionant de la postemporada va tenir els Mets involucrats, però no en una victòria! Va resultar ser el segon partit de la Sèrie Divisional contra els Phillies. Tota una muntanya russa.
Els Mets van estar al davant durant la major part del joc, però els ‘homers’ consecutius de Castellanos i Harper a la sisena van empatar el partit. Nimmo va anotar al setè inning i Philly en va anotar tres al vuitè. El partit semblava estar acabat en aquell moment, però Vientos va connectar un ‘home run’ a la novena entrada, cosa que va fer pensar en una altra victòria impossible dels Mets. Finalment, Philly va poder culminar un ‘walkoff’ a la part baixa de la novena. Un partit fantàstic, especialment perquè els Mets es van emportar els dos següents de la sèrie ;).
Una altra cosa interessant sobre la postemporada és que el segon partit més interessant, segons BWRI, és el quart de l’ALDS entre Guardians i Yankees. Es podria pensar fàcilment que el tercer va ser millor, i la veritat és que obté una mica més de WPA que el quart, però al BWRI li agrada com els llançadors van ser més dominants en el quart partit amb 24 K’s en total.
El partit de ‘postseason’ més emocionant des del 2016 segueix sent el Game 4 de les Sèries Mundials del 2020. Recordeu aquell final boig? Arozarena llisca lentament al plat després d’una última jugada absurda, part baixa de la novena, dos outs. Això va passar després d’una seqüència d’entrades finals d’anada i tornada en el marcador. Mireu el gràfic:
I un últim apunt per acabar: cal tenir en compte que les puntuacions del BWRI van de 0 a 100, però no són una puntuació percentil. Quan vaig acabar els càlculs, em vaig adonar que la distribució era molt asimètrica, ja que la majoria dels jocs tenien puntuacions entre 20 i 40, i molt pocs superaven els 80. Així que vaig decidir aplicar una potència de 0.5 a la sèrie que fa que la distribució estigui més centrada i augmenta les puntuacions dels partits més emocionants.
Així i tot, en 9 temporades només 4 partits han aconseguit una puntuació superior a 90. Tingueu en compte que les puntuacions superiors a 70 són poc freqüents, i fins i tot si veieu una puntuació superior a 60, és possible que estigueu davant d’un partit força interessant, potser el més emocionant d’una setmana de beisbol convencional.
Res més. Podeu consultar totes les puntuacions a rewatchbaseballindex.com. Bona ‘offseason’!
