Aquest mes el diari ARA farà 10 anys, i crec que és un bon moment per explicar el seu projecte de meteorologia que he comandat des del primer dia. M’he entretingut a escriure aquesta espècie de xerrada llarguíssima perquè crec que s’han fet coses que no són habituals en mitjans i que vull posar en valor, i perquè he treballat moltes idees amb tanta llibertat com solitud, i crec que és un exercici necessari i interessant poder-ho relatar i donar-ne alguns detalls.
Quan vaig arribar a l’ARA encara hi havia paletes i plàstics. Tot estava per fer, i l’encàrrec de fer de zero tota la secció de meteorologia en poc més d’un mes era tot un repte. La meva idea clau quan vaig aterrar era humanitzar les previsions del temps online i fer-hi entrar la figura de l’home/dona del temps.
Volia una web senzilla però molt actualitzada, on poguessis entrar a informar-te del temps i la previsió sabent que algú vetllava per advertir-te no només del pronòstic, sinó dels canvis que hi pogués haver durant el dia. Un lloc on la interacció amb els lectors fos fluïda. Estem parlant del 2010, cal posar-ho en context, les xarxes tot just estaven esclatant.
La web va sortir amb un projecte en què cadascú podia buscar la previsió per al seu municipi però tot es feia de forma manual. La gent de tecnologia va construir un editor de continguts concret i especial per al tema, creàvem la previsió per a una quarantena de punts, i això s’extrapolava segons coincidències geogràfiques a la resta de municipis. S’aplicaven alguns criteris d’altitud que ajustaven temperatures i coses com ara la diferència entre pluja i neu segons l’altitud. Tot era manual, només comptàvem amb una eina per duplicar símbols i temperatura d’una dia a l’altre i no començar de zero.
El fet més diferencial eren unes petites frases que acompanyaven les previsions, estaven preescrites i aportaven tot allò que un símbol i una temperatura no podien dir. Us n’adjunto alguns exemples: “Força hores de pluja d’anar fent”, “Només plourà fins a mig matí”, “Necessitareu una capa més que el dia anterior”, “el vent augmentarà la sensació de fred”. N’hi havia que estaven pensades per corregir canvis en la previsió i per donar una sensació d’actualització immediata: “S’està acostant un xàfec: si surts, agafa el paraigua“, “Encara plourà dues o tres hores més”. En teníem gairebé un centenar en un selector de manera que fos ràpid posar-les, i amb certa freqüència n’afegíem o eliminàvem segons l’ús i la necessitat.
Com veieu l’objectiu era donar una sensació de molta fiabilitat en l’actualització. A la pàgina principal de la web hi havia una frase curta, de la longitud d’un tuit, amb la cara del meteoròleg que estigués actualitzant i l’hora de l’última actualització. Totes les previsions també tenien l’hora de l’última actualització. Les hores d’actualització em semblaven llavors un factor molt important i que no es trobava gairebé enlloc en les previsions d’internet.
Aquella idea per mi segueix sent bona, però l’execució era molt complicada i excessivament exigent. A més a més en els primers anys del diari les previsions als mòbils van evolucionar molt, Google hi va entrar, l’iPhone te la donava ja d’entrada… aviat em va quedar clar que necessitàvem un sistema millor. Si quan vaig entrar al diari el meu lema era “humanitzar les previsions del temps online”, ara era clau una nova idea: “ser la segona opinió necessària”. Era totalment impossible ser la primera previsió del temps que queia a les mans de l’usuari, però sí que podíem ser una segona opinió fiable i que un cop més, donés les garanties d’un predictor amb nom i cognom. Ens feia falta un contingut molt més detallat, que entrés en les previsions per trams horaris i que donés dades de vent, sensació tèrmica, cota de neu… calia fer entrar en joc les dades d’un model de predicció, sense augmentar el pressupost.
Vaig començar a treballar amb el model americà de previsió, el GFS, que si bé té la fama (i les mètriques) de ser una mica pitjor que l’europeu, té l’avantatge de ser totalment lliure d’accés. Calia descarregar la sortida del model en el format meteorològic GRIB i transformar-la en alguna cosa utilitzable per a un diari digital. El software GrADS permet extreure la informació numèrica específica que necessites, i també aporta la possibilitat de crear mapes de qualsevol variable o fer càlculs a partir de diverses dades del model. Així vaig crear un seguit d’scripts de GrADS que em donessin tota la informació que volia per a un nombre de punts de previsió que defineix amb més detall que la comarca, i a partir d’aquí faríem el downscalling a cada municipi, que havia de tenir en compte criteris com la diferència d’altura i la cota de neu.
Faltava un últim pas, que era escollir el símbol, el model et dóna directament dades com la temperatura en superfície o una ratxa màxima de vent, però calia traduir tota la informació a un símbol per un dia o un tram horari. Aquesta part la vaig abordar amb un script de PHP que decideix el símbol a partir de criteris com la nuvolositat en diferents nivells, la precipitació, la cota de neu, i també un de molt més complex com és el risc de tempesta. Això em va permetre ajustar detalls a mesura que vaig anar coneixent el model, per exemple, calia menystenir lleugerament la nuvolositat, perquè amb el mix de núvols a totes les capes que ofereix, el símbol resultant donava molts més moments del cel tapat dels que realment hi havia.
La flexibilitat que m’oferia agafar tota la informació directament del model em va permetre abordar preguntes gairebé filosòfiques com ara, si el model preveu pluja només durant la nit, el símbol que resumeix el dia ha d’incorporar la pluja? Vaig creure que la lògica dels mapes del temps que es fan manualment més aviat tendiria a ignorar una pluja que caigués a la nit, a no sé que fos en un mapa estrictament de nit, com se n’han fet alguns en televisió, en què els sols se substitueixen per llunes.
En aquesta fase també vaig plantejar-me oferir només la informació concreta i útil per a l’usuari, sense deixar de banda detalls com el vent, la cota de neu i la sensació tèrmica, però evitant que massa informació generés soroll i fos difícil de mostrar bé en una pantalla de mòbil. Així, en el resum diari de la previsió el vent només apareix si està prevista una ratxa de més de 30 km/h, i s’avisa també de ratxes més fortes de +50, +70 o +90. La temperatura de sensació només apareix si difereix quatre graus o més de la real, per sota o per sobre. I la cota de neu només apareix si s’aproxima a menys de 500 m de l’altitud del municipi. D’aquesta manera vaig creure que evitàvem soroll però manteníem un nivell bo d’informació a escala local.
També vaig creure que era important diferenciar entre una pluja de quatre gotes o una possible pluja abundant. Vam dissenyar fins a tres símbols de pluja segons la quantitat esperada, i en cas que la pluja hagués de ser molt abundant: més de 20, més de 50 o més de 100 l/m2 previstos, aquesta informació també apareix destacada en el resum del dia.
Vem passar d’un sistema totalment manual a un de totalment automàtic? No ben bé. Tot i que el volum d’informació que suposa una previsió a set dies, a escala subcomarcal, per trams de tres hores i amb múltiples variables fa impossible corregir errors del model de forma manual, sí que vam deixar la porta oberta a poder modificar símbols i temperatures quan fos necessari en el resum del dia. Un exemple molt clar és el cas de les boires de subsidència, els models de previsió tenen molts problemes encara per detectar les situacions de boira. Si no poguéssim tocar manualment res de la previsió que oferim, en un dia de desembre amb boira persistent a Lleida i una màxima de 1 o 2 graus, mostraríem un dia de sol i temperatures de 17 o 18. Hi hagi boira o no, molts models detecten malament les inversions tèrmiques, i poder corregir temperatures mínimes i màximes és important per poder oferir més bona qualitat en les previsions.
També m’interessava molt poder oferir una previsió probabilística de pluja, un indicador que et digués com de fiable és un símbol de pluja o de no pluja. Les previsió determinista a la web es completa amb un bloc de gràfics de previsió probabilística a partir del model GEFS, que abasta fins a 14 dies i permet tenir una visió molt interessant de possibles canvis en el temps a mitjà i llarg termini, i també de com de fiables són. Un ingredient que crec molt interessant i molt útil per prendre decisions a mitjà termini. Precisament aquesta tardor del 2020 acabo d’implementar la nova versió del GEFS. Amb tota la informació i els criteris clars, la gent dels departaments de tecnologia, disseny i sistemes van donar forma al web i garanteixen l’estabilitat de les actualitzacions. N’estic molt orgullós del producte final.
Tot aquest treball amb el model de previsió i GrADS em va permetre també elaborar tots els mapes que estan disponibles al web i que després amb la gent de sistemes i de vídeos hem polit i fet més atractius per poder-los fer servir en animacions als vídeos, als textos i a les xarxes socials. Tot el que fem servir és producte propi elaborat al diari, una cosa que per la seva grandària em sembla remarcable.
En definitiva l’objectiu era fer el salt a una informació molt més completa i útil a escala municipal, però tenint en compte el màxim d’elements possibles per no perdre la qualitat d’un producte vetllat per un meteoròleg. La part més humanitzada, relatada i de context de la previsió l’oferim amb un text diari, àudio, vídeo, i amb unes frases que acompanyen els mapes en la versió desktop. La combinació dels dos aspectes crec que és clau. L’obsessió segueix sent lluitar contra la sensació de rebre una previsió al mòbil i no tenir la més remota idea sobre com s’ha fet, i potser més important, no tenir ni idea sobre com de lluny del meu context geogràfic estan les persones que estan oferint-me aquest servei.